Bloc de DêNit

29

DeNit08 — Mon, 16 Nov 2009 10:31:27 UT

Bé, després d'un cap de setmana molt especial (ideal per recuperar-me d'una setmana estressant), he tornat a casa......

Moltes gràcies a tots i a totes per la felicitacions i alguns regals "personalitzats" Sou una gent magnífica!!

Us estimo!!

Lliçó vital

DeNit08 — Sat, 07 Nov 2009 13:37:02 UT

Cada vegada que quedo amb la Olaia és una sotragada emocional que em desperta i m'activa. Estava preparada pel de sempre, escoltar les seves batalles sexuals, els seus jocs, les seves aventures. Però va ser ella qui em va fer parlar a mi. De fet és una de les poques persones amb qui puc parlar de tot, sense tabús ni judicis morals... La conversa, per molt que fos jo qui parlés, era sobre el de sempre: homes, amor i sexe.

A mig cafè em vaig adonar que compartir amb la Olaia els meus mals de caps era donar-los-hi la volta, reduir-los a la mínima expressió. No necessitava psicòlegs. Ella s’ho passava bé veient com em complicava la vida preocupant-me pels pitjors moments en comptes de viure gaudint dels millors moments. Era com recuperar allò que havia oblidat per culpa de preocupacions supèrflues, tornar-me a descobrir, en definitivament, recuperar el meu poder....
Ho confesso, si la Olaia i jo som tan amigues és perquè, en el fons, no som tan diferents com sembla a simple vista, i això és el que li vaig dir al acabar de parlar.

Em va agafar la mà, em va mirar fixament amb expressió molt seriosa i només va dir una paraula: VIU. Vaig entendre de seguida què volia dir. Les dues compartíem els secrets d’un submón que no tothom pot comprendre i no em va costar gens interpretar tot el que significava aquella simple paraula.

Viu i atreveix-te a gaudir de la vida...

CONCERT: NOU CD DE SALEM!!

DeNit08 — Wed, 04 Nov 2009 11:27:52 UT

Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaahhhhhhhhhhhhhhh, nou CD i concert amb el Nikki de cantant!! Uuuuuuuf fiestorra de les que m'agraden, ho necessitava!! El dia 20 em desfogaré a gust!! Ja puc escalfar cervicals

Algú s'hi apunta?!

Myspace de Salem

NUEVO DISCO "ALMAS GEMELAS!
Categoría: Blogs
El nuevo disco esta ya en fabrica, iniciando el proceso de copia para poder tenerlo en la calle el proximo 15 de noviembre. El titulo será ALMAS GEMELAS y estas seran las canciones que iran incluidas:

1. ENVIDIA
2. TU ENVIDIA ME ALIMENTA
3. INFIERNO SOBRE EL MAR
4. ALMAS GEMELAS
5. TU RABIA
6. VUESTRA VOZ
7. LUCHARÉ
8. NACERÁ UNA LUZ
9. TRAICION
10. LIQUIDA
11. LA CRUZ
12. LOCO
13. DONDE SONREIR

Colaboraciones de otros artistas, cosas nunca antes realizadas por la banda, re-grabacion de un tema del primer disco con el sonido mas actual y ademas concierto el proximo 20 Noviembre en la sala Pastenak de Vic, como presentacion de este disco si todo sale como se a calculado, os esperamos

AUPA SALEM!!!!!!!!!!!

MAZONI- eufòria

DeNit08 — Mon, 02 Nov 2009 13:34:01 UT

Com insectes suïcides volant cap a la llum que els fregirà
seguim profetes i flautistes com un ramat de cabres
Perseguim el plaer perquè no ens falta de res
però al comptat de Wales els joves es pengen dels arbres

Quan sortim a la nit no entrem mai en un local amb poca gent
i no ho entenc perquè després només parlem entre nosaltres
Però ara no em diguis res que m’espatlles el morat
el morat és per mi sol no puc donar res als altres

Hi ha algú que em pugui dir com sortir d’aquest torbament
com es pot viure intensament sense ser esclau del desig?
No som memòria ni trajectòria tan sols un punt aïllat
no n’hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria
no n’hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria

Si quan la veus l’únic que et passa és que tens ganes de plorar
hi ha alguna cosa dintre teu que et xucla la poesia
Si per voler-ho tot, t’has de quedar sense tu
no és tant voler sinó saber a què renuncies

Hi ha algú que em pugui dir com sortir d’aquest torbament
com es pot viure intensament sense ser esclau del desig?
No som memòria ni trajectòria tan sols un punt aïllat
no n’hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria
no n’hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria

Dia 1

DeNit08 — Sun, 01 Nov 2009 16:01:39 UT

Un cotxe traçant els revolts... un mòbil que sona... tants i tants records ... tantes paraules, tants petons perduts... Roques i arbres; vidres entelats... Plens de vida, moments fora del temps...

La Lluna ens mira i jo et dic adéu; una part de tu ha fugit, una part de mi ja no hi és...

Comencem sense ser un principi, distants i prudents... Per sempre, fins mai.
Etern.
Fort, profund i màgic...

Llévame a perderme
dónde este junto a ti,
caminando sobre las hojas
tan solo el recuerdo me queda,
el anhelo de mirarte
cuando tan solo soñarte puedo.
Ya nada me inspira

Me quedaré junto al viejo árbol
dónde grabé un día tu nombre,
dónde me abrazo llorando
a sus ramas tristes...
¿porque no estás?

[Amadeüs]

BLINDMAN - Whitesnake (David Covardale)

DeNit08 — Fri, 30 Oct 2009 11:01:33 UT

I was dreaming of the past,
Why do good times never last
Help me jesus, show the way
I can’t hold on another day

I was hungry, felling low,
I just couldn’t make out which way to go
Chasing rainbows that have no end,
The road is long without friend

Be my friend, be my brother,
Be the piper, play the call
Across the seven seas of wonder
Be the guardian of my soul

Just a young man looking homeward,
Watching the sun go down again
Across the water, the sun is shining,
But, will it ever, will it ever be the same

Be my friend, be my brother,
Be the piper, play the call
Across the seven seas of wonder
Be the guardian of my soul

I need somebody, I need someone,
I need somebody to call my own
Like a blindman, I can feel the heat of the sun,
But, like a blindman
I don’t know, I don’t know,
I don’t know where it’s coming from

Be my friend, be my brother,
Be the piper, play the call
Across the seven seas of wonder
Be the guardian of my soul

I need somebody, I need someone,
I need somebody to call my own
Like a blindman, I can feel the heat of the sun,
But, like a blindman
I don’t know, I don’t know,
I don’t know where is coming from

Per tu... ja saps qui ets (D)

DeNit08 — Thu, 29 Oct 2009 08:41:01 UT

Em queixava perquè mai passaves a veure'm .... Crec que després de les últimes paraules encara en tindràs menys ganes... és perfectament comprensible Però t'ho havia de dir o reventava, ho sento.

Si tornes a passar per aquí, accepta la meva disculpa per haver parlat fora de temps i no haver confiat prou en la nostra amistat... Em deixaràs que hi posi remei?! Puc?

Ara em sento

...

_____________________________

GRÀCIES!!

...délivrance...

DeNit08 — Mon, 26 Oct 2009 20:11:36 UT

Quan ja no tens res a perdre o quan el que pots perdre ja no és res del que tens ... no importa pecar de sinceritat, baixar-se els pantalons, empassar-se l'orgull i dir la veritat amb el cor a la mà!!

I al final queda una gran sensació de pau i felicitat sabent que has fet el que havies de fer, que potser has tardat i potser no ha sigut com voldries però ja està fet, ja està dit, ja està vomitat.

Punt ... i a part Passem pàgina, el llibre ja s'està fent pesat!! Fi del capítol. Inici de l'aventura.

La veritat és aquesta, qui realment es preocupi per tu voldrà estar al teu costat, et farà costat. Les paraules boniques necessiten accions simplement meravelloses que els facin justícia...

Una flor ja pot ser molt preciosa que si no la cuides s'acabarà morint i podrint... s'ha de ser realment estúpid per deixar-se perdre tanta bellesa!!

Agraeixo el més mínim petit esforç, valoro el simple gest d'un SMS inesperat convidant a compartir una estona (per curta que sigui). Tan difícil no és.

Tot és voler... fer-ho realitat.

P.D - Ara ho veig tot molt més clar, reconec que potser en algunes coses m'havia equivocat... la propera vegada quan tingui un dubte ja sé què he de fer. Un petonet, Drac, torno a confiar.

Torna la Olaia!!

DeNit08 — Sun, 18 Oct 2009 17:00:40 UT

Hello!! La Olaia ha tornat...

Un SMS breu però molt concís. La nostra viatgera, la nostra aventurera, la nostra exploradora sexual acabava de tornar d’una de les seves escapades a ves a saber on!! Sabia que tindria un mail de benvinguda, serà com és, però mima a la seva gent.

Hola, com pots comprovar ja he tornat!!

I per estrany que et pugui semblar, venint de mi, aquesta vegada he conegut un home però no m’hi he embolicat

[coi Olaia, no sembles tu, què ha passat?]

He conegut un home dels d’abans: educat, correcte, galant, detallista, sincer, divertit.... i ara et preguntaràs perquè no me l’he repassat oi? Doncs mira, sincerament, l’he trobat súper bufó, molt cuco, és una cabra boja però amb molt de seny. És persona de vida sana i per estrany que et sembli durant aquests dies mai hem parlat de sexe. Sí noia, em dec estar fent gran o estaré cansada de jugar amb borinots bocamolls amb poc cervell.
És historiador, sí, una home de cultura amb majúscules, amb mil històries per explicar. Un apassionat de l’art, animal de concerts i d’exposicions. He après molt, sobretot de temes que mai cap home m’havia mostrat abans. Per tant, he decidit ser passiva, escoltar, observar i gaudir d’una gran lliçó... El coneixia tothom allà on anàvem, a cada moment saludava algú, la gent ens parava pel carrer!! Suposo que la seva bondat l’ha convertit en un personatge estimat, que es fa estimar, però no desitjar... Ni una insinuació, ni una broma, ni un comentari picant, res, zero, nul, out.

[segur que és gay...]

Si no fos perquè em parlava de dones pensaria el mateix que tothom... no, no és homosexual. Però no és llatí ni mediterrani i potser per això és més fred, més pausat, més prudent, més formal. Em vaig sentir com una reina, amunt i avall amb ell fent-me de guia, presentant-me mil amics, ensenyant-me mil racons, botigues, carrers... una meravella. Potser he tornat abans del que és normal, però no pas perquè m’avorrís al seu costat. És un home molt “naïf”, per anomenar-lo d’alguna manera. No m’hi veig despullada a sobre (o sota) seu, simplement. Té molt d’encant però sabria greu perdre aquesta visió tan innocent que tinc d’ell, em diverteix massa i seria com espatllar un encanteri, com embrutar un conte de fades, com profanar un lloc sagrat, com pervertir un àngel.

[Olaia, te n’has penjat i per això no vols ...]

Potser m’he penjat però de la seva innocència, és molt graciós trobar un home que no et mira amb desig, que no et baveja l’escot, que no intenta seduir-te per tastar el filet... M’ha ofert una habitació a casa seva, però tenia l’hotel pagat i com que em conec també he volgut evitar el que hauria intentat amb més hores d’intimitat...

Em va acompanyar fins a l’aeroport i allí em va donar la seva targeta per si mai tornava a aquelles terres. Qui sap, volar fins allà no és ni pesat ni car. A més, m’agrada molt el paisatge i té l’oceà a 4 passes.

[Definitivament tanta pluja i tant dia gris li han apagat la libido!! Sinó no hi trobo cap altra explicació!! Saps què, vaig a trucar-la, per quedar i fer un cafè dels nostres, l’he de veure amb els meus propis ulls, no sigui que m’hagin canviat l’amiga!!]

Sembla mentida que encara quedin homes com ell. Quina diferència comparat amb els que ja coneixes!! Gaudir de la seva innocent i inofensiva companyia ja ha estat un gran plaer, no calia res més...

Deixa'm desfer l'equipatge i recuperar-me del canvi d'hora. Ja et trucaré per ensenyar-te les fotos.

Petonets,

Olaia

[Quina decepció s'emportaran els qui s'esperaven la història de sempre!! Ets única, Olaia!!]

Llençant pedres al riu

DeNit08 — Wed, 14 Oct 2009 11:24:32 UT

Ets només el record d’un somni però vaig ser capaç de sentir la teva energia, de comprendre la teva ànima. Només ens vam creuar quatre paraules, una simple frase fent referència a una pedra, als peus d’un riu... sentint la natura, sentint el nostre interior més pur i salvatge.
Va ser un moment de complicitat però al despertar intuïa que aviat tindria una sorpresa, que eres més real del que em podia imaginar...

Algú ens va presentar, pocs dies abans de marxar, no sé si sabent que compartíem prou visions, il•lusions, ideals i aficions com per arribar a ser bons amics...

Poc a poc anirem sabent si pot ser així

Pel Joan

DeNit08 — Sat, 10 Oct 2009 15:16:51 UT

Qui m'obrirà la finestreta del messenger cap allà les 8 del vespre i m'ajuntarà en una multi conversa? (últimament cada dia eren més divertides!!)
Qui estarà al cas de les fotos que pengem el Titi i jo al flickr? (tu ens hi vas animar!!)
Qui ens farà dentetes amb les fotos de mil sortides i excursions? (mai has parat quiet!!)
Qui ens convidarà a un bany nudista a Estiulà? (Al final ens ha quedat pendent, no és just!!)
Qui ens donarà mil consells per fer bones fotografies?! (sempre anava bé preguntar)

Només tu. Només el teu record, Joan ...

Desperta!!

DeNit08 — Fri, 09 Oct 2009 08:56:09 UT

Avui estic més reflexiva del que és normal en mi .... perquè penso en algú que està entre dos móns i m'agradria recordar-li que en aquest encara hi ha molt per fer, l'esperàven unes vacances i moltes amistats amb qui retrobar-se!!

Quan una situació d'aquest tipus s'apropa a algú conegut se'm desperta un sentit d'alarma que em crida a aprofitar millor el temps, a no deixar res "per un altre dia", a gaudir de cada petit moment com si fos únic, encara que sigui un moment repetible...

Molts cops faig broma dient-li "mestre" però no calia que em recordés aquesta lliçó!! (T'has passat, ja veuràs quan t'enxampi!!)

Desperta, company, necessitem un bon amic com tu!!

T'esperem!!!!

Girant la truita (experiment literari compartit)

DeNit08 — Fri, 02 Oct 2009 09:19:44 UT

Era molt bo, en sabia, tenia art. Havia nascut per seduir i, a la vegada, deixar-se seduir. Havia aprofitat els anys i l'experiència, tot i ser relativament jove. Sabia fer-se irresistible, sabia tenir-les contentes, la paraula adequada en el moment precís, poc o molt totes les dones s'assemblaven, era més senzill del que molts homes s'imaginaven. Però no havia previst que una dona com ella es creués en el seu camí i li desmontés tota la teoria apresa...

Com seguiria si l'haguèssiu d'acabar d'escriure vosaltres?! Va, sense por!!

Com un mitjó...

DeNit08 — Mon, 28 Sep 2009 16:10:52 UT

Tot plegat s'ha capgirat. De dalt a baix, de dins a fora. De molt a res. Com una roda que hagués girat, com un mareig inesperat. Vertigen, confusió, dubte en allò que abans era segur, seguretat en dubtes que han desaparegut...

Què he oblidat? Qui era, qui sóc? Què he guanyat?

Amigues...

DeNit08 — Mon, 28 Sep 2009 11:04:48 UT

Saps, per molt que a estones t'hagi envejat m'he adonat que necessito una comunicació, una relació més sòlida.

Sóc incapaç d'estar fent equilibris en una corda fluixa. En canvi tu, sempre voltes amunt i avall, sense tenir un demà. Però jo no puc estar sense un "demà" pel que lluitar, és la meva motivació. Si el perdo, què em queda? On trobo el sentit de la meva vida, de la meva existència? Potser és perquè, de cop i volta, m'importa massa allò que la vida m'ha regalat i, com que és poc però de molt valor, m'he proposat conservar-ho, fer-ho crèixer i no jugar-me-la per un plaer fugaç, més buit que ple, per alguna cosa que no és res.

Si fos més freda, més superficial, més bona actriu i menys honesta segur que podria ser com ets tu. Però sóc així, i no podria viure anant contra la meva natura. Et costarà d'entendre després de les incomptables nits de festa juntes en les que jo també saltava fent equilibris. Potser pensaràs que "m'he fet gran", que m'he tornat "avorrida", que m'he deixat "atrapar", que ja no tinc valor per fer com tu. Pensa el què vulguis, m'importa un rave la teva opinió perquè no és res per a mi, no forma part de la meva realitat sinó de la teva.

Podem continuar com amigues o dir que simplement ens coneixem des de fa temps. Només és qüestió de respecte i de saber valorar l'amistat. Si jo t'importo tant com tu a mi sé que no em giraràs la cara, i malgrat anar per un altre camí sempre formaràs part de mi i trobararem un dia, un moment, per recordar juntes, riure'ns del nostre passat compartit.

I ara vola com tu sempre has fet, amb gràcia, amb seducció. Quan se't cremin les ales jo estaré aquí per eixugar les teves llàgrimes i escoltar els teus planys. Però no em demanis que faci el mateix que tu, que visqui la vida com la vius tu, ja no puc ni ho vull. Sé que tampoc et puc fer veure el que he vist ni ensenyar-te tot el que sé... No ho entendries, seria parlar-te en un idioma desconegut.

Camina lliure fent el teu camí, només així es pot ser feliç. Viu la teva felicitat i no la abandonis per res ni per ningú.

Una abraçada i fins sempre.

A 2 mans

DeNit08 — Sun, 27 Sep 2009 12:11:34 UT

Com una ombra, des del primer dia has estat seguint les meves passes, sense que jo et veiés.

Amb silenci respectuós, transformat en una complicitat creixent que agreixo, has llegit la meva ànima i l’has comprès.

Has fet prou temps per arribar-nos a entendre, per enderrocar els murs d’una altra gent.

Amb tu m’agradaria construir una amistat sincera, lliure, divertida, desinhibida i, sobretot, persistent per damunt de l’oblit.

Tu no em veies i jo hi era, encara no arribava el nostre moment

sense fer soroll anava estudiant els moviments del teu esperit dolç.

No hi havia esperança de conquerir el teu món màgic pero ja hi sóc

tu i jo farem camí amb cos i ànima i serem lliures de ment.

L'últim glop amarg...

DeNit08 — Thu, 24 Sep 2009 12:42:14 UT

Destapes la teva cervesa, és la primera que ens prenem junts després de molts anys de confidències. Mentre observo com puja l’espuma blanca penso que és una excel•lent metàfora del què hi va haver entre nosaltres. Mai he tingut clar com anomenar-ho, no em sortia dir-ne amistat perquè no es correspon amb el concepte que en tinc, potser hi vam barrejar massa ingredients fins arribar a espatllar la fórmula original.

Va començar amb efervescència, pujant a tota velocitat, fins acabar vessant-se i evaporant-se en el no res. En vam fer un primer glop, embriagats del nou gust que descobríem, però a mida que buidàvem l’ampolla anàvem trobant matisos diferents, divergències d’opinió malgrat ser dos apassionats de la cervesa en general.

Ara penso, és motiu suficient perquè no puguem anar mai més de copes junts? Si els dos en tenim ganes, què ens ho impedeix? Pensar en el que pugui venir després de la copa (ha de “venir” res més per força, ens hi obliga alguna clàusula?!) o el què ja hi ha d’abans però que un dels dos continua callant tossudament (malgrat l’altre ja ho hagi vist fa estona i es senti part d’una situació estúpida).

No és, precisament, el fum del tabac el culpable de confondre’ns la visió.... com vols entendre-ho si et negues a acceptar-ho? Comença pel principi, rebobina, analitza, dissecciona, investiga, ordena, preocupa’t si de debò t’interessa el tema. Si no és així aleshores estem en una situació diferent.

Sincerament, la vida és tan incontrolable com aquesta espuma. Deixa que flueixi el què hi ha dins teu, aleshores ho podràs assaborir tot amb més plaer. Tens tanta por a embriagar-te i perdre el control d’allò que tant t’esforces en amagar... No et cansa viure així? És com estar a límit de l’orgasme però no arribar-hi mai!!

Mentrestant jo brindo pels qui es preocupen per millorar-ne la recepta i arribar a crear un nou gust, diferent, sorprenent, potser amargant però sempre agradable al bon paladar.

Salut!

PLA QUINQUENNAL (MANEL)

DeNit08 — Thu, 17 Sep 2009 11:53:14 UT

Dormies mig agafada al meu braç.
Ha sonat un clàxon de cotxe encallat.
Has obert un ull mandrós i callat.
I has tornat al teu somni privat.

Pujava el cafè i ens he recordat ballant a una platja amb barrets mexicans.
La cara que feies al anar girant, crec que era de felicitat, crec que era de felicitat.

De moment no et riure més les gràcies, per una vegada he entès el que cal.
Passi-ho bé, que m’esborro del mapa per perpetrar a l’ombra un gran pla quinquennal.

Sento que et despertes i et vinc a buscar.
- Nena, tens cafè, vols que torri pa?
El diari, res més estimulant.
Mica en mica, ja et vas despertant.

I fumes mirant els cotxes passar, t’entregues a l’aire dens del veïnat
Penso en proposar que baixem al far.
Jo que mai he estat home de mar, jo que mai he estat home de mar.

El primer, em compraré una corbata ben llarga, estampada amb colors crus.
I el segon, els millors professors europeus m’ensenyaran a fer el nus.
El tercer, guardo l’antologia de grans decasíl•labs que parlen de tu.
I pel quart, l’edició imitada folrada en vellut.
I el cinquè ens creuarem per l’Eixample i demanarem taula en un bar de menús.
Trauré pit, ensenyant la corbata i llavors, bonica, dependrà de tu.

I el cinquè ens creuarem per l’Eixample i demanarem taula en un bar de menús.
Trauré pit, ensenyant la corbata i llavors, bonica, dependrà de tu.

I llavors, tot dependrà de tu.

Mini resum viatge a Galicía

DeNit08 — Thu, 17 Sep 2009 09:54:29 UT

Hola a tothom, ja tornem a voltar per aquí!!

Vaig amb un coet al cul, però amb energia de sobres. Després de l'experiència a Galícia aquesta nit tenim concert del Pau Alabajos i comencen 4 dies de música amb bona companyia!!

Us preguntareu què tal ens ha anat? Doncs millor del que podíem imaginar. Hem enxampat un estiuet que tenen allí, res de pluges, res de núvols grisos, cada dia amb màniga curta o sense mànigues, sandàlies i pantalons curts!! Ondia, el tòpic de la pluja ha passat de nosaltres!!

Arribar fins a Santiago va ser tota una odissea (ens hauriem d'haver donat la Compostela de Pelegrí perquè ens va costar de debò!!)

Davant la catedral em van saltar uns llagrimots espectaculars, sóc així, em va impressionar estar en un lloc tan significatiu com aquell.... i l'ambient que s'hi respira

A la nit, fidels a la tradició, després de fotre'ns el primer pop (jijiji) a les 10 érem davant la tuna, són uns catxondos aquests de Dret!! Els vaig comprar el CD per quan m'enyori (triiiiiiiste y sooooooooolaaaaaaaa, sola se queda Fonseeeeeeeeecaaaaaa).

Vam haver de passar per una farmàcia, al 3r dia ja portàvem els peus trinxats de les excursions amunt i avall. Tren i caminar, res més. Un bus i el tramvía d'A Coruña. Genial la Torre d'Hércules. Fantàstic Vilagarcía de Arousa (esmorzar per 2 persones = 2€) Pontevedra massa "pijo" per nosaltres.... vam acbar dinar a un Burguer King (lloc on mai en la meva vida havia estat )

Però Santiago ens va enamorar com en lloc.... no explicarem tot el que vam viure, sentir i descobrir allà, són emocions molt personals

Les primeres llàgrimes ja van caure al tren la nit del dia 7 quan el Titi em va donar a les 23:30 el meu regal de sant abans no m'adormís.... "Perdona si et dic amor"

Ha estat un viatge emocionant, hem agafat ganes de fer El Camino de debó, amb motxilla i pal. Tornarem i aleshores serà encara millor perquè ara ja sabem què hi ha allà, ja hem conegut la seva energia, els seus carrers, la seva generositat i bona acollida.

Ens hem deixat molts racons per veure, així tenim excusa per tornar un dia o altre.

Dins nostre sentim que ja no som els mateixos i tenim a la retina gravada l'imatge del botafumeiro passant a 70Km/h damunt nostre, purificant-nos l'ànima i renovant l'esperit.... Ens vam deixar guiar i tot va ser genial, com un somni.

Arribats a casa ens sentim estranys dins el nostre propi món rutinari; tot és diferent, aquí la gent té molta pressa i parla massa. Encara portem el ritme gallec dins les venes......

I per ritme, per acabar de baixar del núvol, aquesta nit ens barregerem amb la gent que s'arriba fins a Vic aquests 4 dies de música "non stop" i començarem a planificar un altre semestre a la UOC i aprofitar unes vacances que ja s'acaben....

Tot el que ha passat des de fa un any era per conduir-nos a on estem ara, per fer-nos més forts, per donar-nos un pas més ferm i segur, millor ressistència davant les dures proves de la vida i no defallir si el primer intent no surt bé. Per això hi ha les segones oportunitats!!

I crec que a partir d'ara tot el que vindrà serà bo, molt bo i positiu........

Ah, la meva Nikon L3 va petar a Santiago , però vaig tenir prou temps de fer algunes fotos que aniré penjant. Titi també en va fer de molt bones amb la D40, també en penjaré, no patiu .

Pell de gallina.

M'oblidava, ja té "guasa": m'he acabat comprant el Cd dels Manel a Santiago

Salutacions especials a Breda i Olot

...... i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí .........

P.D - Últimes fotos de la Nikon Coolpix L3 = 228

Curiós....

DeNit08 — Sun, 06 Sep 2009 21:07:54 UT

En poques hores dues persones m'han dit el mateix (i les dues tenien raó) .... Una m'ha fet plorar de ràbia l'altra m'ha fet reflexionar amb calma, com ha de ser

La diferència? El to, la manera, el mitjà, les paraules .... I aixó diu molt de com és realment algú i fins a quin punt valora l'amistat Per molt malament que estiguis no s'han de perdre les formes, no és culpa de l'altra persona que el teu present sigui un caos absolut (i menys quan la persona en qüestió sempre t'ha donat suport incondicional i ha intentat ajudar-te!!)

Així els va a segons qui.... i és que tal faràs tal trobaràs ...... La llei del pèndul, la llei de 3 i altres estan en molts llibres .... I la merda que et torna pot anar venint durant anys (ella sabrà què ha fet durant la seva vida per trobar-se així ara)

Ja ho diu el meu pare "no está feta la mel per la boca del ruc" "!! O si ho preferiu "no es poden donar perles als porcs perquè no les valoren"

I me'n vaig contenta a Galícia perquè avui he après / recordat una gran lliçó [Titi, tenies raó ]

Vet aquí un gos i vet aquí un gat la fada torna a volar en llibertat

I si algú es pica és perquè sap que l'ha cagat!!

Galizia Tour 2009

DeNit08 — Sun, 06 Sep 2009 09:42:52 UT

Per fi, l'espera s'ha fet llarga.... Demà la tarda agafem el tren cap a Sants i a les 20:20 marxem destinació A Coruña amb el nou Trenhotel (estrenat a principis d'any)!!

Fins dimecres 16 estarem voltant per terres gallegues. En tenim moltes però moltes ganes........

A Coruña, Santiago, Pontevedra, Vilagarcía de Arousa i Vigo.

Per cert, qui tingui el meu núm de mòbil, a veure si us recordeu de felicitar-me el dimarts dia 8. Em farà il·lusió que algú més - a part del Titi i la Marga - es recordi del meu sant

Una abraçada a tothom i ....... no féu res que jo faria (i faré!!)

Petons i etc.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Breog%C3%A1n

Seda calenta

DeNit08 — Sat, 05 Sep 2009 12:32:32 UT

Com els millors temps me'n vaig a dormir, més de dia que de nit.
M'hauria volgut emportar amb mi l'ànima que no m'ha deixat marxar abans al llit.

M'estiro nerviosa, et sento aquí.
T'he promés que ho faria, tot i estar cansada.
Em relaxo i em deixo dur pel record de les nostres paraules.
Acabo ràpid, m'has preparat bé.

M'adormo mullada i et trobo en un altre dimensió.
Els llençols estan freds, seda suau, m'endureixen els mugrons.
No hi ets, t'has aixecat abans que jo? Ni t'he sentit....
Sempre tan delicat, sempre tan servicial.

Entres amb un somriure. Portes l'esmorzar!!
Hem d'agafar forces, la nit ha estat llarga i cansada.
L'olor de la xocolata m'obre encara més la gana,
però no me la deixes tastar.

Agafes un melindro i el suques, l'acostes a la meva boca.
L'apartes quan vaig per mossegar, tan tou que es trenca i em cau als pits.
És fred, no m'esperava aquesta sensació.
Sense dir res te'l menges i llepes la xocolata que ha quedat a la meva pell.

Faig un petit gemec, ja saps com m'agrada aquest joc.
Jo també vull sucar. Però no em deixes!!
Treus una petita espàtula de silicona i comences a untar-me.
Em sento com el famós croissant gegant de Ripoll farcit de Nutella....

La fredor de la xocolata, l'humitat de la teva llengua.
M'estàs matant. Amb la mà busques la mullena, ja saps que la trobaràs.
Baixes poc a poc, com si fos la primera vegada que toques tot el meu cos.
I em dius que avui seré més dolça que mai mentre em fas el primer petó...

Pel noi de la xocolata

LA CREÍBLE HISTÒRIA DEL SENYOR DOOMER I LA SENYORETA PATH

DeNit08 — Sat, 05 Sep 2009 12:16:25 UT

El senyor Doomer s'havia esforçat al llarg de la seva vida per controlar el seu propi destí. Procedent d'un entorn que el dirigia, en el qual era un simple actor aficionat més, va decidir intentar fer d'això una vocació.

Doomer tenia facilitat per establir preferències i prioritats, però no comptava amb que alguns esdeveniments i persones poguessin trasbalsar-lo fins al caos. Potser perquè estava més acostumat a dedicar tota la seva energia a “interpretar” des del cap més que en expressar-se des del cor.

Pel contrari, Path era una dona molt sensible i emocional. De blanca i pàl•lida pell, era com un esperit, com una aparició. I així va arribar a la vida de Doomer. Era com voler ajuntar el sol i la lluna, l’aigua i l’oli.

Dels pocs encontres casuals les seves ànimes no van quedar indiferents. La connexió, la simbiosi, era clara. Però al mateix temps se’ls feia estranya. La situació, en un principi, a una dona tan espiritual com Path se li feia més fàcil de portar però poc a poc es va sentir absorbida per la dimensió tan física del senyor Doomer. És per això que el necessitava, perquè amb ell va descobrir la seva pròpia set de matèria i al no poder-lo abraçar es sentia orfe i famèlica d’aquella nova sensació...

Path es refugiava en la meditació, en intentar entendre perquè un home com Doomer, tan distant i proper, tan fred però a la vegada tan passional, havia despertat en ella uns sentiments que mai abans havia experimentat amb tanta força i que ara l’encuriosien. Sentia que Doomer tampoc havia quedat indiferent, però ell era capaç de deixar-ho de banda, no donar-li importància o, simplement, callar ifer veure que no passava res.

Però ella no podia fer el mateix, dins seu sentia que havia de fer-li saber a Doomer tot el que hi havia en la seva ànima, cara a cara, sense por ni vergonya ni dubtes. Potser seria la solució al seu neguit. Però per què sentia dins seu que, un home tan segur i amb tot tan controlat com aparentava ser Doomer, l’esquivava? De què tenia por? D’ella? O del que sentia quan estava amb ella?

Amb el temps Path es va adonar que malgastava massa energia en la persona de Doomer, que estava massa concentrada en ell i en la seva vida. Va ser aleshores quan li va escriure una última carta abans de marxar.

Estimat Doomer,

T’he intentat explicar molts cops el que hi ha dins meu, crec que ja ho saps, m’imagino que ho has entès perfectament, que t’has adonat de la situació. El que no sé és si inconscientment fuges de mi o és que t’aterroritza la idea de veure’t davant meu sabent que et puc fer perdre la noció del temps.

Un és transparent, l’altre hermètic. Un és sol, l’altre Lluna. Separats som la bomba, junts explotaríem...

Tinc tantes preguntes per fer-te!! Tants enigmes per resoldre.... No pensar, no analitzar, és com dir-li a un cuiner que no es fixi si falta sal o si està cru!!

Voldria demanar-te que mai deixis de ser sincer amb mi, ni amb tu mateix. I que facis memòria de la primavera que vam viure junts, que mirant-me als ulls em diguis una sola vegada més si és veritat que mai l’oblidaràs...

Ajuda’m a no sentir-me tan atrapada en el meu jo. Allibera’m del meu interior. Només demano consol...

Brindo per tu i per mi. Esperant la teva abraçada,

Path.

Escrit això, Path va acabar de fer la maleta i va comprar un bitllet només d’anada pensant que Doomer mai la faria tornar, mai reclamaria la seva presència. Ara ja era una ombra més dins del record, algú de qui havia après molt.

Durant el seu viatge Path va conèixer altres homes que van eclipsar Doomer, però no es tornaria a fer masses il•lusions abans d’hora. Gaudiria més i millor de tots els plaers de la vida, però mai més els compartiria amb ell si abans no li demostrava que havia après a llegir, comprendre i expressar.

19 Febrer 2009 – 5 Setembre 2009

Pescador pescat!!

DeNit08 — Thu, 03 Sep 2009 10:08:09 UT

Sempre havia tingut en la pesca (sense mort) el seu passatemps ideal per desconnectar de les neures que li rondaven pel cap. Aquell dia d’estiu, no massa calorós, era ideal per dedicar-se a una tranquil•la jornada de comunió amb la natura.

El ritual de preparació era ja una rutina familiar. No havia matinat massa, s’havia quedat prou a prop de casa com per poder aprofitar les hores de son. Va deixar el cotxe al lloc habitual però va caminar una mica més del que era normal fins a un parell de revolts d’uns gorgs on s’havia banyat alguna vegada. Potser si es cansava de la canya s’hi arribaria.

Va començar a organitzar tot el parament, amb calma, sense pressa, sense cap companyia humana que el fes sortir de l’estat de trànsit en que anava entrant poc a poc... Encara hipnotitzat va remenar la caixa buscant una nimfa. En va agafar una de color verdós. Estava feta amb un Durex de menta, d’aquells dels que ella li havia parlat amb tanta naturalitat. No va poder evitar recordar la conversa mentre evocava mentalment les seves arrodonides formes i el tacte de la seva fina pell ...

El vadeador de pescador començava a molestar, se sentia engabiat, no podia més, s’havia d’alliberar de la pressió. Frisava rememorant la gran jornada que havien compartit amb la canya entre les mans (primer una, després l’altre de carn...) i sentia la necessitat d’alleugerir. Per buscar un racó més tranquil es va dirigir cap als gorgs. No estava acostumat a aquesta mena de contratempsi volia desfer-se del plàstic per arribar al seu membre, amb tanta mala fortuna que va relliscar i va acabar de cul a l’aigua. Aleshores els va veure, uns metres més amunt un grup de nudistes s’havien aventurat fins el gorg d’accés més fàcil.

Molts homes, poques dones. I de les poques dones encara menys de joves. Per tant no va ser difícil que es fixés en ella. Devia tenir uns 30 anys, d’aspecte sa i despreocupat, era clar que no s’obsessionava per la figura. La seva expressió natural denotava una actitud força més lliberal que la d’ell... La va estar observant, semblava simpàtica, xerrava i feia broma amb els seus companys de bany, tots i totes de més edat que ella. Era evident que se sentia còmode amb gent més gran, no es mostrava amargada ni agobiada.

Aquesta visió va fer créixer encara més la canya d'entre cames i ja no podia aguantar gaire temps; allò apretava i apretava i ell patia i patia... Es va quedar a una distància prudencial dels banyistes i es disposava a entregar-se a la jove que l’havia captivat sense saber ben bé perquè ni com.

Sentint-se a recer de mirades furtives va començar la seva maniobra autoestimulativa tot contemplant aquella la noia fins el moment de l’orgasme, que tirant el cap enrera, va tancar els ulls i va ofegar un gemec que hagués estat massa sonor.

Al tornar a la realitat es va sentir observat, va mirar cap a l’esquerra i amb un gran ensurt va veure la noia que nedava lentament cap a ell amb un somriure que evidenciava el seu delit per l’espectacle contemplat.

-Series capaç de tornar-ho a fer? Em posa molt el teu camuflatge.... i la teva cara de babau!

No va saber com encaixar aquell comentari; era una broma, una crítica? Però l’expressió de la noia revelava que parlava seriosament. S’havia assegut en una roca que sobresortia de l’aigua deixant uns magnífics i generosos pits a la vista, amb uns mugrons petits i rodonets que es mostraven durs i ferms, demanant guerra... L’aigua era més freda del que ell notava.

-No et molestis, tranquil. Ningú més t’ha vist. Era l’única que mirava cap aquí i m’ha cridat l’atenció veure un pescador sense canya... bé, perquè el que tenies entre les mans no era exactament una canya de pescar...

I al acabar de dir això va nedar fins a ell, mai sense apartar els ulls dels seus, fins a situar-se a l’alçada del paquet encara inflat.

-No m’estranya que pateixis, aquí dins has de passar calor. Vols que t’ajudi a estar més fresc, ara que ja t’has refredat?

Amb tota la naturalitat del món va acariciar el seu membre, que encara no s’havia recuperat de la sessió masturbatòria, i el va examinar com qui estudia una rata de laboratori experimental.

-M’agradaria veure què hi ha aquí sota ... Sembla interessant.

Ell, un home de ja quaranta i tants, no es podia creure el què estava passant. D’on havia sortit aquella noia tan sensualment atrevida però a la vegada tan amorosa? Era una nimfa del riu? Potser amb la relliscada s’havia donat un cop i baixava aigües avall inconscient... Però la carícia de les mans d’ella sobre el seu membre evidenciaven que era una fèmina molt molt real i, que a més a més, sabia perfectament què estava fent.

Es va sentir incòmode, no pel què estava passant, sinó perquè ella anava completament nua i sense cap complexe i ell farcit en uns espantosos i horribles pantalons de gorotex que ara li començaven a fer més nosa que abans.

-Perdona’m, és que no sé ... o et vesteixes tu o em despullo jo!!

Ella va riure amb el comentari. Un riure sincer d’aquells que surt de l’ànima.

-Prefereixo que et despullis tu, si no et fa res.

I com qui agafa la mà d’un nen se’l va emportar cap a la riba, a un racó de vegetació prou espessa per donar-los intimitat. I allà va començar pel barret i les ulleres de sol, mentre ell es desfeia del farcit verd tan poc atractiu... Cada mil•límetre de pell que sortia a la llum era rebut amb un petó suau, una llengua juganera que el llepava i mullava. L’estava començant a fer trempar de nou, gemegava sense gosar fer-ho, però aquella era una situació realment excitant.

Un cop en igualtat de condicions ell també va començar a explorar aquell cos que li oferia tan plaer. Va jugar amb els mugrons molls, va llepar les gotes d’aigua dels seus pits, amb les mans va resseguir aquell contorn tan carnós fins arribar a les natxes, a uns malucs dignes de Rubens. Per sorpresa seva el pubis estava rasurat i podia veure amb total facilitat uns llavis golafres ja prou humits per permetre una aproximació digital.... Es va atrevir a començar a masturbar-la i ella va reaccionar encarant-se al bé de déu que ja tornava a estar llest per a l’acció. Renoi, quina boca, quina llengua, quin plaer, quin gustás, si seguia així no tardaria en acabar aviat.

-Para, per favor, estic a punt de rebentar!!

I mentre deia això és maleïa mentalment per portar la caixa plena d’estris de pesca però sense un trist preservatiu!!

-Deixa’m fer, estàs massa nerviós, relaxa’t...

El seu penis el estava totalment erecte, com mai. Aquella nimfa d’aigua dolça l’havia posat molt, molt calent i es mostrava disposada a fer-lo embogir de plaer com només devien saber fer les fades.

Aquell hauria estat un polvo deliciós: l’olor de la vegetació de ribera i el murmuri del riu corrent entre les roques, a l’ombra dels arbres, amb la melodia dels ocells... i la dolça aroma dels seus fluxos aigualits. Llàstima de no haver portat preservatius extres!! Qui s’havia d’imaginar que avui en comptes de pescar el pescarien a ell?!

Li va fer un petó lasciu encara asseguda a sobre seu i es va apartar lentament amb un gemec de plaer.

-Malgrat tot ha estat fantàstic, sempre m’havien atret molt els pescadors i més m’atrauen els homes madurs, amb experiència i bona gana... Acostumes a venir gaire sovint a pescar per aquí? On et puc apuntar el meu número?

Dues setmanes després tornava a començar tot el ritual, aquesta vegada amb preservatius inclosos per poder gaudir millor de les arts d’una noia desinhibida i juganera que li faria companyia durant tot el dia.

Alguna cosa o altra pescarien, si més no es dedicarien a fer mosques junts....

Per en Guillem, perquè sense ell aquesta història no existiria!!