Diabolic_Dj
Confiança home - 32 anys, Badia del Valles, Espanya
- Amics |
- Llibre de visites
- | Fotos
- | Bloc
- | Marques
- | Grups
- | Vídeos
- | Música
- | Shouts
- | Aplicacions
Bloc 13
-
Com cada dia unic de la semana....
Demà la veig per fi. Com cada únic dia de la setmana. Però encara ara recordo en
dia somniar.. quan amb urgència demano a crits, un senyal, un suspir, una mirada..
un pinzell del que es dels teus llavis la dolça mel. Pertanyo a la realitat finita
imaginàriament infinita.. No puc viure pas sense ella. Perquè no puc viure sense la
tendre mirada dels teus ulls, mentre moldejo un sospir de dolçor a la teva pell.
Que mentre no tasti la calor dels teus llavis, no trobaré recer per la meva bogeria.
Sóc boig. Boig d'amor. Boig per tu.
Escolta la melodia del batec del meu cor, que batega al ritme que dicten les teves carícies,
al compàs que marca la teva veu. Que s'apaga amb la teva absència, i reneix amb ton petons.
El meu pobre cor, que no batega sense el teu alè, que sospira per una mirada.. cada dia enyora
més, aquella dolça primavera, coberts amb la manta de la dolça i càlida vesprada. -
Com cada dia unic de la semana....
Demà la veig per fi. Com cada únic dia de la setmana. Però encara ara recordo en
dia somniar.. quan amb urgència demano a crits, un senyal, un suspir, una mirada..
un pinzell del que es dels teus llavis la dolça mel. Pertanyo a la realitat finita
imaginàriament infinita.. No puc viure pas sense ella. Perquè no puc viure sense la
tendre mirada dels teus ulls, mentre moldejo un sospir de dolçor a la teva pell.
Que mentre no tasti la calor dels teus llavis, no trobaré recer per la meva bogeria.
Sóc boig. Boig d'amor. Boig per tu.
Escolta la melodia del batec del meu cor, que batega al ritme que dicten les teves carícies,
al compàs que marca la teva veu. Que s'apaga amb la teva absència, i reneix amb ton petons.
El meu pobre cor, que no batega sense el teu alè, que sospira per una mirada.. cada dia enyora
més, aquella dolça primavera, coberts amb la manta de la dolça i càlida vesprada. -
Vine amb mi....
Camino els carrers de la ciutat,
El buit i la soledat m'acompanyen
Al meu rumb, no sé on m'ha portat,
Estic perdut, aquest estat em trasbalsa.
M'assec a un banc d'una plaça,
M'he d' aturar una mica a descansar,
Ja fa temps que sé que es ella,
Des de llavors, mai més vaig buscar.
Aprofito per veure'm per fora,
Deixo que la ment es posi a pensar.
I penso en ella, el meu amor estimat.
La meva flor de matinada, on deu estar?
I et veig a tu, m'imagino on ets i el que fas,
També et veig sola, i perduda caminant,
Tens por, no saps d'on vens ni cap on vas,
Però saps a qui busques, aquell que t'ha enamorat.
Camines de pressa cap on es, on tu vols arribar,
Travesses carrers i places, buscant l'ho a la ciutat,
Vols arribar-hi ràpid, ja no pots més esperar,
Desprès de moltes voltes, el teu cos s'ha cansat.
I arribes a una plaça per en un banc descansar,
Una estona asseguda, ¡ tu també ho has pensat !
De cop un esglai et trasbalsa, et gires i em mires,
Jo a cau d'orella, et dic les paraules que has desitjat:
"Vine amb mi Cristina, vine per sempre al meu costat." -
Estimada Musa
La seva pell és de seda
rosada i fina, com cap altra,
la seva melena és preciosa
la seva mirada especial
com dos diamants que
se't claven a la ment
i no et deixen pensar
La seva olor:
l'aire i la brisa,
i aquell especial aroma
que a mi m'encisa
El seu estar
i el seu ser
no es deixen festejar
i quan tot sembla
que va bé
el moment, ja s'ha acabat
Les seves maneres
són plenes de joia
dignes d'un àngel
que ni sent, ni plora
Res d'ella no és digne
ni és decent,
de viure en aquest món
com un ser
que no és suprem -
Escoltar la teva veu
Com estás?
aquesta nit et vaig volguer trucar
per veure si per casualitat
tu amb mi volies xerrar.
Com estás?
No voldria molestarte
només vui recordar
cada moment, cada instant
que vaig passar amb tu.
I sentir les emocions
reviure, deixam escoltar la teva veu.
Perque escoltar la teva veu
es escoltar la meva melodia
escoltar el teu cant cual rapida melancolia
imaginar la teva boca pronuncianme un
t´estimo
sentirme vent acariciant el teu cabell.
Perque escoltar la teva veu es recordarnos
a la sorra
deixarnos portar per el mar i la seva mareja
fundirnos en un cos sota la llum de la lluna plena
perque escoltar la teva veu em torna a fer viure. -
E-NA-MO-RA-MENT
Estimar és molt diferent a estar enamorat.
L'amor i el enamorament són sentiments gairebé
oposats en alguns sentits. A mes a qui coneixes i
t'enamores de qui encara és un desconegut.
El enamorament és emoció pasional, mentre que
l'amor és sentiment afable. El enamorament té
molt de virtual, l'amor és molt més real.
El enamorament és efímer, transitori, mentre
que l'amor tendeix a ser durader i estable.
L'amor té vocació d'etern, el enamorament es
creu etern mentre dura. Assec dir-lo tan
cruament, però el enamorament té una mica de
no fiable, d'enganyós; mentre que l'amor és
pura veritat. La mateixa paraula castellana
amaga l'essència: en-amor-amiento.
El enamorament es sembla als focs artificials,
explosius, espectaculars, fragorosos i brillants.
L'amor és, no obstant això, com una nit
estavellada: silenciosa i serena.
El enamorament sol ser la primera etapa en la
relació de parella, i només de vegades es passa a
la segona fase. Hi ha persones que s'enamoren
fàcilment, però mai arriben a estimar.
Com el enamorament és sempre transitori, van
passant d'una relació a una altra, van de
enamorament en enamorament. Com en aquella
sevillana, la tornada de la qual deia:
"Si m'enamoro algun dia, em desenamoraré per
a tenir l'alegria d'enamorar-me altra vegada".
Qui així parla està fascinat pels focs artificials,
que sens dubte són meravellosos, però no ha
estat capaç encara de descobrir la bellesa d'una
nit estavellada de lluna nova. Per a estimar cal
sortir d'un mateix, conèixer i voler a un altre
real, carregat de virtuts i de defectes. Per a estar
enamorat no és necessari tot això, és molt més
fàcil, ni tan sols cal sortir del jo. -
Petit Remolí
No se que està passant...., duc diverses setmanes que tot el món s'empipa amb mi....perquè no crido, perquè no vaig, perquè no vinc, perquè sonric, perquè m'assec una mica malenconios, perquè no faig el que volen en aquest moment, perquè demostro que em molesten coses....estic fart . Qui m'obliga a mi a fer el que no fan amb mi?....qui?.... M'esforço per tenir certa armonia, em trago coses per a no crear malestar amb altres persones....i resulta que per prendre una decisió...la llet se'm tiran tots al damunt...Mecasun l´olla ja esta bé!!!!. Deixeume decidir per mi, no per als altres.....els altres que decideixin per ells sols.... Això és un petit remolí dels meus.
-
Aixó es l´amor per mi.
Enamorarse es un sentimiento que inmediatamente se relaciona con palabras como ilusión, pasión y alegría. Generalmente, cuando dos personas se enamoran, es decir, que inician una relación romántica, existe en ellos el genuino deseo de que esta relación funcione y llene todas sus expectativas.Sin embargo, con el pasar del tiempo, se empiezan a presentar conflictos, diferencias y desilusiones que hacen surgir dudas en la relación de la pareja: ¿Será que ya no estoy enamorado?, ¿Será que el amor que sentía ya no existe? Como es normal, en todas las parejas surgen dudas, discusiones, problemas ajenos a la voluntad de una, el problema es tener la capacidad de solucionar estas diferencias día tras día, con respeto, buena disposición para encajar las críticas y la aceptación. Pero claro, decir "es que no somos compatibles" o cuestiones parecidas es una posición muy cómoda que puede adoptar algún miembro de la pareja que no está abierto verdaderamente a su compañero/a para llegar a un buen entendimiento y como consecuencia de ello el más bello sentimiento, que es el respeto. Aceptar al otro como verdaderamente es y quererle así sin más para mí tiene mucha más importancia que el deseo o la pasión. El problema no es que existan problemas en sí, el problema es saber resolver los problemas, je je y válgame la redundancia. Los problemas ayudan a unir a una pareja, y es ahí donde se demuestra la verdadera intención del otro.
Además, de las palabras como ilusión, pasión y alegría, existen otras que también deben relacionarse con el amor como fidelidad, sacrificio, perdón, tolerancia y perseverancia. Lamentablemente, hoy estas palabras parecen no formar parte del léxico romántico.
Actualmente, es más común escuchar a las personas con frases como “si no está funcionando es mejor desecharlo”, “si te hace algo que no te gusta mejor déjale", “es seguro que me equivoqué y estoy con una persona que no era para mí”, ya no la amo”. ..Es apenas un pequeño porcentaje de parejas, más reducido de lo que se quisiera, las que consiguen permanecer unidas en una relación saludable, a pesar de sus diferencias y conflictos.
Pero, ¿qué es lo que mantiene unidas a estas parejas? La respuesta es decisión, una decisión que se toma de amar verdaderamente integrando valores como el compromiso, el sacrificio, el perdón, la tolerancia, y la perseverancia, en lugar de cimentar el amor solamente en sentimientos volátiles como lo son la ilusión, la pasión, y la alegría momentánea, que a pesar de ser sentimientos hermosos, serían una base muy débil sobre la cual construir la felicidad de una pareja.
El amor para mí se basa en una decisión de honrar a mi pareja, la manera efectiva de poder permanecer y que el amor prevalezca es honrar al ser amado, es a partir de este momento que actuamos, sin importar cuáles sean los sentimientos. El honrar implica que lo que el otro diga, siente y piense tiene mucho valor para mí, y soy yo como persona la que le otorgo el valor que tiene. Lo mismo es en el amor, pues es la acción que se lleva a cabo para decirle al otro lo valioso que es, y eso implica una decisión, sin miedos y con total convencimiento.
Desenamoramiento
La mayoría de las relaciones amorosas inician con un enamoramiento, en este período las personas se siente importantes y sobre todo amadas. Las emociones están enaltecidas, y por un tiempo se experimenta una sensación de plenitud, de satisfacción, pero con el pasar del tiempo, las dificultades, inherentes a toda relación interpersonal, parecen desencadenar un proceso de desenamoramiento, dejando a las personas con un sentimiento de desilusión y frustración.
Llenar la necesidad de amor romántico con la pareja, es una decisión que se debe tomar día a día y el hacerlo permitirá que el amor renazca y se mantenga. El tomar la decisión de amar permite hacer cosas por la pareja, que normalmente son difíciles de hacer, pues amar implica hacer algo por alguien, y no por uno mismo.
Amar no es experimentar sentimientos agradables, más bien estos sentimientos deben nacer de la decisión de amar para beneficio de la otra persona, porque se desea que la otra persona esté bien.
En su caminar por la vida, a veces se hiere y a veces se halaga. Así también en una relación amorosa es usual equivocarse y esto no quiere decir que se ha fracasado, lo importante es reconocer los errores, tener la capacidad de decir “lo siento mucho, intentaré hacerlo mejor”, de preguntar ¿Qué puedo hacer para hacerte sentir bien? Si es buena la intención, siempre habrá una segunda oportunidad, dependiendo de la situación.
PD: Extret del blog de Katherine, cuanta rao tens.... -
Fría Noche
Arropado en la húmeda y fría noche,
el corazón tiembla con su lamento,
no es la helada oscuridad lo que siento,
impasible tu alma da su reproche.
Clavando los estiletes del broche,
en el espíritu como escarmiento,
sangra de amor quedándose sin tiento,
nublando la vista mientras se acoche.
Elevo la mirada entre las brumas,
te veo cubierta con el negro velo,
acechando a su presa con las arrumas.
Garras del olvido siempre con celo,
con tupido manto, me oprimes y ahumas
y las nieblas se disipan al cielo. -
Quizás Mañana
Quizás mañana
Galopa en las penumbras del olvido,
intentando recobrar el estío,
llevándome aterrado por el brío,
cruel y despiadado todo lo vivido.
Con brumas de nostalgia por descuido,
vago errante por la vía del odio,
deseando subir a lo alto del podio,
vuelvo atrás, con paso tembloroso ido.
Ruge el alma como llanto de niño,
absorto ando por el sendero de ira,
es la pasión de amor ¡qué no es dañino!
Mientras, brama y gira, sigue la vida.
rondo la senda sin norte ni destino,
quizás mañana se vea otra salida.