Diabolic_Dj

• Compartir

dilluns, 11 maig 2009 at 11:37

Demà la veig per fi. Com cada únic dia de la setmana. Però encara ara recordo en
dia somniar.. quan amb urgència demano a crits, un senyal, un suspir, una mirada..
un pinzell del que es dels teus llavis la dolça mel. Pertanyo a la realitat finita
imaginàriament infinita.. No puc viure pas sense ella. Perquè no puc viure sense la
tendre mirada dels teus ulls, mentre moldejo un sospir de dolçor a la teva pell.
Que mentre no tasti la calor dels teus llavis, no trobaré recer per la meva bogeria.
Sóc boig. Boig d'amor. Boig per tu.

Escolta la melodia del batec del meu cor, que batega al ritme que dicten les teves carícies,
al compàs que marca la teva veu. Que s'apaga amb la teva absència, i reneix amb ton petons.
El meu pobre cor, que no batega sense el teu alè, que sospira per una mirada.. cada dia enyora
més, aquella dolça primavera, coberts amb la manta de la dolça i càlida vesprada.

Etiquetes: Cristina Bitxeta