c_ester
Confiança dona - 34 anys, Balenyà, Espanya
Bloc 9
Realitats
-
Feliç dia de Sant Jodri a Tothom!!!!!
"Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.
La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món."
Josep Maria de Segarra (1894-1961) -
Curiositat
Avui, a Barcelona, passant pel Passeig de Gràcia, he vist a la façana d'un edifici en obres un escrit que m'ha agradat molt i he pensat compartir-lo amb tots voslatres:
"Un temps és un espai on viure una experiència" -
Les Nits d'Hivern
L'horitzó s'allunya,
el dibuixa un sol
que aviat s'amaga,
se'n va amb la tardor.
I les nits més llargues
lluiran al cel.
Reguitzell d'estels,
constel·lacions de màgia,
arquitectura de llums,
mapa d'atronautes,
esglai emmirallat a l'aigua:
al llac de les muntanyes,
al mar dels vells pirates,
al pou fresc d'algun desert,
al riu de la selva verge,
a l'oceà avui seré.
Moltes hores després
esborrarà l'albada
el sostre fosc brillant
amb la llum blanca.
I serà de dia,
fins que l'horitzó s'allunyi,
el sol s'hi amagui
i li signi el vespre la fi.
Tornarà a lluir
aquell cel de nit
que ens encisa amb fred,
que ens porta l'hivern... -
GRÀCIES
Hi ha molts motius per donar gràcies,
com també moltes maneres de manifestar-ho.
Sovint tendim a no fer-ho pensant que:
Ja s’ho imaginarà que estic agraït,
jo no li dic, em fa molta vergonya,
com que no sé que dir-li, val més no dir res.
Potser no trobem la manera,
no sabem fer-ho de la forma més adequada,
per falta de costum o de temps....
Això no és excusa!
Sols n’hi ha prou amb un somriure o
una mirada, amb un petó o una abraçada,
a la sorra mullada, cantant o parlant,
amb moltes paraules o amb un sola,..
Gràcies!
-
ES DIFÍCIL D’EXPLICAR
Mai he estat una persona amb facilitat d’expressió
i menys quan es tracte de sentiments.
M’agradaria poder parlar, poder plorar, poder riure,
poder...., fins i tot, sommiar amb plena llibertat;
De què serveix ser tan cerebral, tan reflexiva,...
Per què no ser més impulsiva?
Sóc conscient que això no em permet ser jo mateixa,
em perdo en el camí de la felicitat.
Una felicitat incerta, amb obstacles,
o proves que et posa la vida, que compensen
amb els bons moments del dia a dia...
És potser perquè tinc por?
Por de què? que em facin mal?
de ser estimada? de sentir? de conèixer coses noves?
o simplement de viure?
Perquè, què és viure?
Algú m’ho sabria dir?
Espero que arribi el dia, no gaire llunyà
En el que m’arribi a conèixer
I sigui capaç enfrontar-me a les meves pors
Llavors si que podré dir que estic viva
I sóc immensament feliç.
Ester -
ABSURD
No us atreviu mai a pensar!!!!Us ho demano si us plau.
Els aprenentatges sempre són bons, però també durs… molt durs.
Quan ens atrevim a pensar, tot al nostre voltant canvia sense pietat.
Si alguna vegada ens atrevim a parlar, de ben segur que trobarem a algú més sabi molt a prop.
Si alguna vegada ens atrevim a lluitar, els fantasmes no ens abandonaran mai.
Si alguna vegada ens atrevim a estimar, no serà real.
Si alguna vegada ens atrevim a reconèixer, tornarem involuntariament a la hipocresia.
Si alguna vegada ens atrevim a cridar, hi haurà qui ho faci més fort que nosaltres.
Si alguna vegada ens atrevim a somiar, el nostre entorn ens hi farà renunciar.
És absurd lluitar per quelcom que ens destrueix constantment.
Gent dolenta.
Avui la veig i fins i tot la reconec.
Per què doncs, tenim la impressió d’anar sempre contra- corrent?
Per què continuem sempre lluitant?
Supervivència en l’abisme.
Bo o dolent?
Un relat de 94_desertrose (20-11-2008) -
Tardor
És dissabte el mati!
La majoria dels mortals encara dormen,
exceptuant, això si,
Dels desafortunats que els toca treballar,
En botigues i parades de mercat.
Se sent un silenci
Un silenci gairebé absolut,
Només trencat pel delicat cant dels ocells
Que avisen que aviat serà clar
Si! Comença el dia
Un dia fred i gris
Envoltat de tenebra,
de fum espès i humit
Un dia típic de tardor
O potser d’hivern…
No! No és hivern, és tardor!
Com? Per què?
Veig les fulles grogues del cireré
Que descendeixen lentament
Al compàs d’un balç Vienès.
Passen les hores,
el dia segueix igual,
la monotonia inveix el cos dels vianants
els transfrma en autòmates,
en simples peons d’un joc d’escacs. -
Se busca amigo
No es necesario que sea hombre,
basta que sea humano,
Basta que tenga sentimientos,
basta que tenga corazón.
Se necesita que sepa hablar y callar
sobre todo que sepa escuchar…
Tiene que gustar de la poesía,
de la madrugada, de los pájaros,
del Sol, de la Luna, del canto,
de los vientos y de las canciones de la brisa.
Debe tener amor, un gran amor por alguien,
o sentir entonces,
la falta de no tener ese amor.
Debe amar al prójimo
y respetar el dolor que los peregrinos llevan consigo.
Debe guardar el secreto sin sacrificio
No es necesario que sea de primera mano,
ni es imprescindible que sea de segunda mano.
Puede haber sido engañado,
pues todos los amigos son engañados.
No es necesario que sea puro,
ni que sea totalmente impuro,
pero no debe ser vulgar.
Debe tener un ideal, y miedo de perderlo
y en caso de no ser así,
debe sentir el gran vacío que ésto deja.
Tiene que tener resonancias humanas
su principal objetivo debe ser el del amigo.
Debe sentir pena por las personas tristes
y comprender el inmenso vacío de los solitarios.
Debe gustar de los niños
y sentir lástima por los que no pudieron nacer.
Se busca un amigo para gustar de los mismos gustos,
que se conmueva cuando es tratado de amigo.
Que sepa conversar de cosas simples,
de lloviznas y de grandes lluvias
y de los recuerdos de la infancia.
Se precisa un amigo para no enloquecer
para contar lo que se vio de bello y de triste
durante el día,
de los anhelos y de las realizaciones,
de los sueños y de la realidad.
Debe gustar de las calles desiertas,
de los charcos de agua
y los caminos mojados,
del borde de la calle,
del bosque después de la lluvia,
de acostarse en el pasto.
Se precisa un amigo que diga
que vale la pena vivir,
no porque la vida es bella,
sino porque se tiene un amigo.
Se necesita un amigo para dejar de llorar…
Para no vivir de cara al pasado,
en busca de memorias perdidas…
Que nos palmee los hombros,
sonriendo o llorando,
pero que nos llame amigo,
para tener la conciencia de que aún se vive…
Autor: Vinicius de Moraes -
Nunca se está satisfecho
Nunca estás lo suficientemente satisfecho con quien eres y con lo que la
existencia te ha dado pues siempre has sido distraído. Siempre has sido
dirigido hacia donde la naturaleza no ha pretendido que estuvieras. No te
estás moviendo hacia tu propio potencial.
Estás tratando de ser aquello que los demás quisieron que tu fueras, pero
eso no puede ser satisfactorio. Cuando no es satisfactorio, la lógica
dice, "Quizás no sea suficiente - busquemos más de lo mismo." Entonces vas
tras más, entonces comienzas a mirar a tu alrededor.
Y todo el mundo se aparece con una máscara que está sonriendo, que se ve
feliz, así todo el mundo está engañando a todo el resto. Tu también te
muestras con una máscara, así los demás piensan que tu eres más feliz; tu
crees que otros se ven más felices. La hierba se ve más verde del otro
lado de la cerca. Ellos miran tu hierba y se ve más verde. Realmente se ve
más verde, más espesa, mejor. Esa es la ilusión que crea la distancia.
Cuando te acercas, entonces comienzas a ver que no es así. Pero la gente
mantiene a los demás a distancia. Aún amigos, aún amantes se mantienen a
distancia el uno del otro; mucha cercanía sería peligrosa, podrían ver tu
realidad.
Y tu has sido mal orientado desde el mismo principio, así que cualquier
cosa que hagas seguirás sintiéndote miserable. Ves a alguien con mucho
dinero: piensas que quizás el dinero trae la felicidad. Miras a la otra
persona, qué alegre parece ser. Entonces corres tras el dinero. Alguien es
más saludable - corre tras la salud. Alguien está haciendo alguna otra
cosa y parece muy contento - síguelo. Pero siempre son los demás.
Osho
PD: Perquè som així de complicades les persones?....
Etiquetes de bloc
Cap etiqueta utilitzada
