Bloc de Viddy

...M'encantes...

viddy_3 — Sat, 06 Sep 2008 14:54:01 UT

I és que de gran encara ets més maco!

*Soñaré, soñaré cada noche con tu risa
Lloraré, lloraré si te veo imposible
Sentiré, sentiré cada gesto tuyo
Lucharé, lucharé para que tú entiendas
que me gusats tú.
¿Cómo explicarte? Me gustas tú*

Pena me da que no estés aquí

viddy_3 — Fri, 18 Jul 2008 20:38:31 UT

No entens res de res...
Què passa?
I per què a tu??

Comences amb un simple i insignificant problema i de cop et veus inmers en un mar d'aquests i sense saber com sortir-ne.
I allò que semblava una tonteria cada cop agafa més importància.

Mals dies això està clar.

Para todo lo demás...

viddy_3 — Wed, 09 Jul 2008 11:26:10 UT

Perquè no se't va acudir pensar que des d'aquell dia la seva vida canviaria.
Que passaries a formar part d'un dels racons pes preuats del seu cor i que des de llavors veuria cada dia d'una manera diferent. És el que té quan algú et canvia la vida.
I amb molt poc temps n'heu viscut moltes, però d'uns mesos amb ara que no sap pràcticament res de tu. Comença a creure que potser és culpa seva, que potser s'ha fet pesada, que potser etu ja no l'estimes com abans, si és que algun dia te l'has arribat a estimar. Tu li dius que la trucaràs i ella com una tonta enganxada al mòbil per si rep un missatge teu.

Tot i això s'hi ha anat acostumant. No ha perdut les ganes de veure't però si la il·lusió d'estar amb tu. Té altra feina i altra gent al cap mentre tu et perds en aquell racó del seu cor.

...Sempre canvia la lluna...

][v*

Decepció

viddy_3 — Wed, 18 Jun 2008 22:54:29 UT

"Perquè no puc entendre com hi pot haver gent tant hipòcrita i tant... si! tant filla de puta!
No sé com jo vaig ser capaç de creure't tant a tu abans que veure el que realment eres.
Ara per sort me n'he adonat i el que si que no permetré és que destrossis la vida d'algunes de les persones que més m'estimo. Ara si que no! Per aquí ja no hi passo!
Prepara't que no saps amb qui t'has anat a ficar! No en sortiràs viva d'aquesta!"

I quanta raó que té això...
Amb el text d'aquí sobre ja casi que sobren les paraules. Bueno de fet no, una de molt clara: DECEPCIÓ

][v*

Tú te vas

viddy_3 — Thu, 12 Jun 2008 11:32:39 UT

Dies força estranys
Coses que semblen fàcils es fan molt difícils.
El que pensaves que no tindria importància acaba sent el teu únic pensament...
S'acumula no saber res del nen, del Berni, del Txevi, de la Ruvi...

Si només trobes a faltar a una persona pots passa però és que són tantes a les que tinc a 2 passes i no puc veure...

Esperem que ara que arriba l'estiu tingui més temps per tothom perquè ja no puc més sense vosaltres...

][v*

Un sueño sólo es un sueño hasta que tú lo haces realidad

viddy_3 — Sun, 08 Jun 2008 13:40:12 UT

La veritat que és que no tinc paraules per dir-te el que signifiques

Perquè ets preciós
Aquella monada de nen que et venen ganes de fer-li mil petons

M'encantes nano... No sé què tens que pots amb mi

Ja tinc ganes de veure't... de fet sempre les tinc.. mai m'han passat...
Però mentrestant ens haurem de conformar amb el que tenim

T'estimo nanu

][v*

Aire pa los laberintos de mi corazón

viddy_3 — Wed, 04 Jun 2008 10:42:12 UT

No tot és tant bonic com sembla
Et despertes al matí amb ganes de viure el dia, d'un cop més ser feliç.
Tens ganes de fer moltissimes coses i saps que no tindràs temps en un dia però tot i així agafes les coses i surts al carrer disposat a menjar-te el món.

Semblava que podia ser un dia esplèndid... però no serà així...
Com sempre has tornat a pensar massa i per molt que no en tingui la culpa creus que la casualitat fa masses dies que dura i que les coses no anaven tant bé com a tu et semblava.

Tot va a dies.
Demà et despertaràs amb un gran somriure i et diràs que el dia ha de ser fantàstic i et disposaràs a sortir al carrer més feliç que mai.

Ley de gravedad... pero no pa siempre dicen lo que ven...

Carlota

viddy_3 — Fri, 23 May 2008 23:36:07 UT

Hoy puedo entender que las cosas no terminan, solo cambian de forma con el tiempo. Que lo mas importante que tenemos suele ser aquello que no podemos ver a simple vista, eso que no podemos tocar, solo sentir; el alma y la memoria. Es ahí donde almacenamos todos esos recuerdos que vamos recogiendo a lo largo de nuestra vida. Es ahí donde nos seguimos encontrando, donde todavía somos chicos, jóvenes, novios, felices, amigos, hijos, padres, hermanos. Más allá de que en el tiempo real todo eso ya no nos pertenezca. Somos dueños de todos esos recuerdos, y con nuestro poder de imaginar, jugamos a que todavía somos eso que queremos ser, y estamos como queremos estar. También pude entender que cuando se es lastimado, las heridas tardan mucho en sanar, y que necesitamos tiempo, es necesario que nos den tiempo. Que confiar no es algo fácil, que todos tenemos miedo de confiar, que cuando confio soy vulnerable. Que da miedo sentirse vulnerable, que da miedo amar con todo el alma. Vamos caminando con una mochila llena de miedos, construyendo muros para no ser lastimados, y en constante estado de alerta. A veces nos olvidamos de disfrutar, de perdonar, de reir, de llorar. Equivocarse es fácil, perdonar es tan difícil. Asumir errores, y aprender de ellos es lo mas sano que podemos hacer, y eso nos acerca. Por mas lejos que estemos.
Cuando dos personas se quieren mucho, nada esta terminado, nunca nada esta dicho, no hay ultimas palabras. Fue perfecto, demasiado perfecto, que llegue a sentir miedo.
Este mismo miedo que no me dejo ver con claridad que hoy necesitamos, tiempo.
Aunque hoy creamos que si existe un final... cuando en realidad solo podemos hablar de principio, es lo único que tiene fecha y hora.
Así que hoy es tiempo de crecer, de madurar, de aprender, de sentir, de reirme y de llorar, o de las dos al mismo tiempo.

Carlota. Això és teu i amb això ho dic tot!
T'estimo

][v*

Menos mal, sigue siendo gratis soñar

viddy_3 — Mon, 19 May 2008 17:04:14 UT

Perquè de vegades és el que fa falta
Ja et vaig dir que això de posar-me sentimental se'm donava fatal...
Però ja veus el que fa un dia d'avorriment amb la pota així i havent parlat ahir amb tu
Ara hi pensava. I és que són ja casi 2 mesos al teu costat, sembla poc però a mi em dóna la sensació de que ja fa tant que et conec! I mai hagués pensat que estaria escribint això.
Ja t'ho vaig dir però és que ja saps que sóc així de tonta. Que m'has canviat la vida i no saps com t'ho agraeixo.

Esperant un dia per tornar-nos a veure! Tot dependrà de la teva fantàstica agenda xD Si més no sempre ens quedarà la cam no? A altes hores de la nit : )

Aquesta per tu Txevi

Petons cap d'ou!

][v*

Apolo si o no?

viddy_3 — Thu, 15 May 2008 13:59:28 UT

S'acabaran les classes...
Podria ser un divendres qualsevol però una molt bona alternativa es presenta.
Apolo si o no?
La merda de tenir 17 anys, els meus pares això d'anar sola a Bcn a veure uns amics que no coneixen que toquen amb un grup no els hi acabarà de convèncer.
Espero que pensin en que ja hauré acabat les classes i que ho haurem de celebrar...
Si al final hi vaig Txevi prepara't eh!